 |
Per veure el centre financer i històric de Londres, vegeu l'article principal Ciutat de Londres. |
|
|||
| LocalitzaciĂł | |||
.svg) |
|||
 Al mig: Palau de Westminster A baix esquerra: Tower Bridge A baix dreta: Torre de Londres |
|||
| Estat • PaĂs |
Regne Unit Anglaterra |
||
| SuperfĂcie | 1.577,3 km² | ||
| Altitud | 24 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
7.355.400 hab.12.331/km² |
||
| Coordenades | 51° 30′ 28″ N 00° 07′ 41″ O | ||
| FormaciĂł FundaciĂł |
50 aC pels Romans |
||
| Dirigents: • Alcalde: |
Boris Johnson |
||
| Subdivisions | La ciutat i 32 districtes (boroughs) | ||
| Àrea metropolitana |
13.063.441 | ||
| Web | |||
Londres (en anglès London) és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Es troba al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mà nega, que separa el Regne Unit de França. Al nord es troba els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.
Londres estĂ format per la Ciutat i 32 districtes. El cor de la ciutat, l'antiga Ciutat de Londres, encara mantĂ© el seus lĂmits medievals. Però des del segle XIX el terme Londres tambĂ© es refereix al total de la metropolis que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbaciĂł forma la regiĂł de Londres i l'Ă rea administrativa del Gran Londres. Avui dia la Ciutat de Londres Ă©s una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 districtes de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 districtes tenen estatus especials, el districte de la Ciutat de Westminster tĂ© estatus de ciutat, el districtes de Kingston upon thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de districte Reial.
La posiciĂł de Londres sobre el riu TĂ mesi la fa ideal tambĂ© per al transport marĂtim. El TĂ mesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos tĂşnels i ponts, el mĂ©s famĂłs dels quals Ă©s el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.
Londres Ă©s una de les capitals del mĂłn dels negocis, les finances i centres culturals, [1] i la seva influència en la polĂtica, educaciĂł, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals.[2] A Londres hi ha quatre llocs que sĂłn Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'esglĂ©sia de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botĂ nics Reials, Kew.[3] La ciutat Ă©s una de les majors destinacions turĂstiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic[4]
Londres tĂ© una poblaciĂł molt diversa, amb moltes cultures, religions i mĂ©s de 300 llengĂĽes hi sĂłn parlades. [5]. El 2006 la poblaciĂł oficial era de 7,512,400 dins els lĂmits del Gran Londres i Ă©s la municipalitat mĂ©s poblada de la UniĂł Europea.[6]. El 2001, l'Ă rea urbana del Gran Londres tenia una poblaciĂł de of 8,278,251, i l'Ă rea metropolitana s'estima que tĂ© una poblaciĂł d'entre 12 i 14 milions. Londres serĂ la seu dels Jocs OlĂmpics d'estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres sĂłn: Heathrow, Gatwick i Stansted. Altres aeroports menors sĂłn el Ciutat de Londres i el de Luton.
Taula de continguts |
edita Història
Originà riament ciutat cèltica dels cantis (cantii), fou fortificada pels invasors romans que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tà mesi. Es esmentada per primera vegada en temps de Neró quan la ciutat, per la seva situació, va començar a destacar. Les altres ciutats importants eren Verulamium i Camulodunum. A la darrera es va establir una colònia i a Verulamium se li va donar el privilegi de municipi, però Londinium sense cap distinció les havia avançat en el comerç. En aquest temps la ciutat no tenia muralles. A la revolta dels britons Camulodunum va ser la primera a ser conquerida i van seguir Londinium i Verulamium.
En els següents anys va conservar la seva importà ncia i va rebre el qualificatiu d'Augusta que es donava a les ciutats distingides. Fou la capital provincial. Després de la derrota d'Allectus els romans van entrar a la ciutat que estava essent saquejada pels soldats francs i altres mercenaris del derrotat.
Els romans la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Queden encara algunes petites restes de la ciutat romana.
Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada, però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxĂł anomenat Lundenwic, a l'Ă rea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i a principis del X. En el perĂode medieval va crĂ©ixer la importĂ ncia de Londres, ratificada tambĂ© per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'edat mitjana, Ă©s on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del perĂode normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia Ă©s el barri financer (la City), que mĂ©s endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcciĂł de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la naciĂł britĂ nica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat.
Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment à lgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. Durant la Segona Guerra Mundial la capital brità nica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi.
Avui en dia, l'Ă rea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km2 en 32 districtes (boroughs), amb una poblaciĂł segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i mĂ©s de 12 milions de persones vivint dins de l'Ă rea metropolitana, amb la qual cosa Ă©s una de les ciutats europees mĂ©s poblades juntament amb Moscou, Istambul i ParĂs. L'expansiĂł externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopciĂł de diversos plans d'ordenaciĂł urbanĂstica, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual PrĂncep de Gales i hereu del tron.
DesprĂ©s d'haver estat centre de l'Imperi britĂ nic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un paĂs que Ă©s la quarta economia mĂ©s gran del mĂłn.
El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs OlĂmpics del 2012. NomĂ©s un dia mĂ©s tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport pĂşblic (metro i autobĂşs) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britĂ nica amb un balanç de mĂ©s de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes desprĂ©s, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suĂŻcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britĂ niques, i d'altres paĂŻsos, a incrementar la seguretat estatal. La polĂtica de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els presumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadĂ brasiler Jean Charles de Menezes.
edita Economia
Londres Ă©s un dels majors centres pels negocis internacionals i el comerç, i Ă©s un dels tres "centres de comandament" de l'economia mundial (juntament amb Nova York i Tòquio).[7] Londres Ă©s la 6a ciutat amb una economia mĂ©s gran del mĂłn, desprĂ©s de Tòquio, Nova York, Los Angeles, Chicago i ParĂs.[8] Com a centre bancari mĂ©s gran del mĂłn, amb un 50% de l'activitat del sector a Europa, i com a segona ciutat en economia, Londres genera cada any el 20% del PIB del Regne Unit.[9] (o $446.000 milions el 2005); mentre que l'economia de tota l'Ă rea metropolitana (la mĂ©s gran d'Europa) [10] genera aproximadament un 30% del PIB del Regne Unit (s'estima que uns $669.000 milions el 2005.)[11]
Londres va evolucionar cap a una economia majorment basada en els serveis més aviat que altres ciutats europees, en particular just després de la Segona Guerra Mundial. L'èxit de Londres en l'economia de serveis i com a centre de negocis s'atribueix a diversos factors, com que l'anglès és la llengua nativa i dominant dels negocis, la seva antiga posició privilegiada com a capital de l'Imperi Brità nic, una estreta relació amb els EUA i diversos països asià tics.[12] Altres factors són que la llei anglesa és la més important i la més usada en contractes de negocis internacionals, i la multiculturalitat de la infraestructura.[12]
PolĂtiques governamentals com la de baixos impostos, especialment a estrangers (els residents no domiciliats a la Gran Bretanya no sĂłn gravats en els seus guanys exteriors), un entorn amigable pels negocis, una bona infraestructura de transports, en particular l'industria de l'aviaciĂł. I una economia desregulada amb poca intervenciĂł per part del govern han contribuĂŻt a que l'economia de Londres hagi esdevingut mĂ©s centrada en els serveis.[12]
MĂ©s del 85% (3.2 milions) de la poblaciĂł ocupada del gran Londres treballa en la indĂşstria dels serveis. Un altre mig miliĂł d'empleats residents a l gran Londres treballa en la manufactura i la construcciĂł, quasi bĂ© dividits equitativament entre ambdĂłs.[13] En les tres Ăşltimes dècades hi ha hagut una caiguda significativa en el nombre de gent treballant en les indĂşstries manufactureres de Londres, sobretot com a resultat de la competiciĂł amb regions de menor cost, però tambĂ© com a conseqüència de millores en la tecnologia i els processos.[14] Tot i aixĂ, encara hi ha mĂ©s de 15,000 empleats en negocis manufacturers, com ara el del vestir, impremta, metalls fabricats, mobles i productes fets en fusta, i menjar i beguda.[14] TambĂ© hi ha un fort creixement en el sector del reciclatge i del medi ambient.[14]
A Londres encara hi prospera una bona base manufacturera a causa de la seva situaciĂł geogrĂ fica i de l'accĂ©s a mercats molt grans, de la gran base cientĂfica i del coneixements, els actius fĂsics, la seva diversitat, i el rol que tĂ© com a centre d'indĂşstries creatives i de disseny.[14]
edita Transport
El transport per ferrocarril està gestionat per la National Rail i el transport per terra i per ferrocarril metropolità de Londres està gestionat per la corporació Transport per Londres (en anglès Transport for London), que consisteix en:
- Transport ferroviari:
- Metro de Londres (en anglès London Underground):
- BCV: Bakerloo, Central i Victoria.
- JNP: Jubilee, Northern i Piccadilly.
- SSR (Sub Surface Railway): Metropolitan, District, Circle, Hammersmith & City i Waterloo & City
- Ferrocarril de Londres (en anglès London Rail):
- London Overground
- Tramvies de Londres (en anglès London Tram):
- Tramlink
- Cross River Tram (proposta)
- Docklands Light Railway
- Metro de Londres (en anglès London Underground):
- Transport per terra:
- Autobusos de Londres (en anglès Buses)
- Autobusos de llarga distà ncia de Londres (en anglès Coaches)
- London River Services
- Taxis (en anglès Taxicabs o black cabs)
- Carrers de Londres (en anglès London Streets)
- London Dial-a-Ride
- Zones de peatges per a vehicles motoritzats:
- Peatge de Londres (en anglès London congestion charge)
- Zona de baixes emissions de Londres (en anglès London low emission zone)
edita Llocs d'interès turĂstic
edita Palaus
- Admiralty House
- Palau de Buckingham
- Clarence House
- Palau de Kensington
- Palau de Saint James
- Somerset House
edita Altres
- Abadia de Westminster
- Catedral de Saint Paul
- Big Ben
- Pont de Londres
- Hyde Park
- Trafalgar Square
- London Eye
- Covent Garden (barri de Londres)
- Royal Opera House
- Royal Albert Hall
- Església de Saint James
- Mercat de Camden Lock
- Mercat de Portobello Road
edita Museus
- Museu BritĂ nic
- Courtauld Gallery
- National Gallery
- National Portrait Gallery
- Victoria and Albert Museum
- Tate Gallery i Tate Modern
- Madame Tussauds, museu de cera
edita Vegeu també
edita Enllaços externs
- Pà gina oficial de turisme sobre Londres (anglès)
- Pà gina oficial de Transport For London (anglès)
edita Referències
- ↑ Z/yen limited. «The Competitive Position of London as a Global Financial Centre» (PDF). CityOfLondon, November 2005. [Consulta: 2008-06-06].
- ↑
- Inventory of World Cities, GaWC, Loughborough University Retrieved on 2007-08-16;
- Sassen, Saskia - The Global City: New York, London, Tokyo. (1991) - Princeton University Press. ISBN 0-691-07063-6. Retrieved on 2007-08-16;
- Global Cities: GaWC Inventory of World Cities 1999 Global cities#GaWC Inventory of World Cities (1999 Edition);
- Global Cities: GaWC Inventory of World Cities 2004 Global cities#GaWC Leading World Cities (2004 Edition)
- ↑ «Lists: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland». World Heritage. [Consulta: 2008-05-06].
- ↑ «Very British Career Fair - Visit Overseas». Y-axis Overseas Careers. Arxivat de l'original en 2007-01-23. [Consulta: 2008-06-07].
- ↑ «Llengües parlades per la població del Regne Unit.». CILT. [Consulta: 2008-06-06].
- ↑ «Ciutat UE més poblada amb més de 7 milions de residents el 2001». www.statistics.gov.uk. [Consulta: 2008-06-28].
- ↑ Sassen, Saskia. The Global City: New York, London, Tokyo, 2nd edition. Princeton University Press, 2001.
- ↑ pricewaterhousecoopers, "UK Economic Outlook, March 2007", page 5. «"Table 1.2 – Top 30 urban agglomeration GDP rankings in 2005 and illustrative projections to 2020 (using UN definitions and population estimates)"» (PDF). [Consulta: 2008-06-06].
- ↑ «London's place in the UK economy, 2005–06». City of London. [Consulta: 2008-03-11].
- ↑ Vegeu: List of metropolitan areas in the European Union by GRP
- ↑ "The Economic Positioning of Metropolitan Areas in North Western Europe", The Institute for Urban Planning and Development of the Paris Ile-de-France Region, December 2002.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 "London's Place in the UK Economy, 2006–07", A report by Oxford Economic Forecasting for the City of London, November 2006
- ↑ «Greater London Authority.». Greater London Authority. [Consulta: 2008-06-06].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Where next for London manufacturing?». EEF. [Consulta: 2008-06-06].
|
|||||||||||
|
|||||