WikiDE: Rembrandt.html

Autoretrat, Rembrandt (1640)

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor holandès.

Fill d'una acomodada família de moliners, Rembrandt va rebre una educació molt acurada i fins i tot va arribar a ingressar a la Universitat de Leiden. De totes formes només arribà a estudiar-hi un any, ja que poc després va decidir dedicar-se a la pintura.

Va tenir dos mestres, un a Leiden i un altre a Amsterdam, però fou aquest darrer el que més el va influir i el que li va transmetre les tendències italianes més de moda. Prova d'això és que les seves primeres obres, com Lapidació de Sant Esteve, estan molt influenciades per l'estil de Pieter Lastman.

Quan va acabar la seva formació al 1625 va obrir un taller a Leiden amb Jan Lievens i allí el seu estil va anar evolucionant des d'uns inicis de color brillants i gestos exagerats fins a arribar a tenir un gran domini del clarobscur. Aquesta tècnica tan típica del Barroc és la més característica de la seva obra, i la que li dóna més força i personalitat.

Al 1630 i com a conseqüència de la mort del seu pare es va traslladar a Amsterdam, on s'associà amb el marxant Hendrick van Uylenburgh, a través de qui va conèixer Saskia van Uylenburgh, filla del seu cosí Rombertus van Uylenburgh, amb qui finalment es casà. Aquella va ser una etapa de prosperitat econòmica i de bona vida, que es va truncar de sobte al 1642 amb la mort de la seva dona . Els problemes econòmics es varen anar succeint fins que al 1656 es va veure obligat a subhastar totes les seves possessions. El consol li arribà de la mà de Hendrickje Stoffels, que va entrar al seu servei per a fer-se càrrec del seu fill Tito i amb qui va mantenir una relació sentimental, encara que mai es varen casar.

Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la pròspera i l'adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers són alegres i brillants, els dels darrers anys tenen un caràcter molt més serè i fosc, amb una profunditat superior.

Dels nombrosos gèneres que va cultivar, el religiós i el retrat varen ser els dos en els que més va brillar el seu talent de mestre del Barroc. La seva especialitat eren els retrats en grup, molt allunyats dels convencionalismes. D'entre les seves obres, destaquen les magistrals Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp i La Ronda de nit.

En les creacions dels darrers anys el pintor manifesta un absolut domini de totes les tècniques i efectes practicats durant anys, amb un estil més madur. Alguns exemples de les seves darrers pintures són Jacob beneeix als fills de Josep o La núvia jueva.

A més, Rembrandt fou un gran dibuixant i un gravador genial, que va deixar prop de 1.500 dibuixos i 400 gravats molt similars a les pintures de l'artista. Totes aquestes són obres plenament barroques dominades per l'acció, el dramatisme i un realisme derivat de l'observació del món que l'envoltava.