Tírig
Escut de Tírig
(En detall)
Localització

Localització de Tírig respecte del País Valencià Localització de Tírig respecte de l'Alt Maestrat


Municipi de l'Alt Maestrat
Vista de Tírig
Vista de Tírig
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Alt Maestrat
Vinaròs
Gentilici Tirijà, tirijana
Predom. ling. Valencià
Superfície 42,3 km²
Altitud n/d
(màx.:464 )
Població (2007)
  â€¢ Densitat
555 hab.
13,12 hab/km²
Coordenades 40° 25′ 25″ N 0° 4′ 38″ ECoordenades: 40° 25′ 25″ N 0° 4′ 38″ E
Distàncies 132 km de València
64 km de Castelló de la Plana
11 km de Albocàsser
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 3 PSPV
Juan José Carreres Montull (PP)
Codi postal 12179
Festes majors Sant Jaume
Darrera setmana de juliol
Web

Tírig és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Limita amb els municipis de Catí, Sant Mateu, La Salzadella, Les Coves de Vinromà i Albocàsser

Taula de continguts

edita Geografia

Tírig està construït en un ampli vall a la falda de la serra de Santa Barbara. El paratge més conegut és el barranc de la Valltorta on trobem mantes mostres de l'Art Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat): Coves del Civil, dels Cavalls, de Centelles o del Puntal són un bon testimoni; també el barranc ens donarà a conèixer la forma de vida i l'arquitectura rural d'aquestes contrades: sènies, masos i barraques encara s'hi poden trobar arreu.

edita Història

És un dels municipis amb major riquesa en restes prehistòriques del País Valencià i també hi ha jaciments ibers, cartaginesos i romans. Formava part de la batlia de Les Coves de Vinromà, senyoriu de Balasc d'Alagó. Fou cedit el lloc en 1237 a Joan Brusca, el qual donà carta pobla a diverses famílies cristianes el 15 de setembre del 1245, amb unes rendes força elevades; el senyoriu territorial dels Brusca es va mantenir en el marc del senyoriu general de l'orde de Calatrava, d'Artal d'Alagó, de l'orde del Temple, i de la de Montesa a partir del 1319. El 1324 passà a tenir el fur de València i el 1361 se li va cancel·lar la partició de fruits davant la despoblació. En 1374 el mestre de l'orde ratifica la carta pobla de 1245.

edita Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
675 624 599 575 567 551 566 573 570 555

edita Economia

L'agricultura de secà: ametler, olivera i cereals, i la ramaderia: ovelles, cabres, porcs i aus constitueixen la base econòmica del poble. Es conserva la tradicional artesania dels cabassos de palmell.

edita Monuments

  • Església de la Verge del Pilar. Del segle XVII.
  • Ermita de Santa Bàrbara.

edita Llocs d'interés

edita Festes i celebracions locals

  • Santa Quitèria. Se celebra el mes de maig amb repartiment de coquetes i ball.
  • Santa Bàrbara. Se celebra el primer dissabte de desembre amb romeria a l'ermita on s'instal·la una fira o porrat amb torrons i dolços.
  • Festes Patronals. Secelebren normalment del 28 de juliol al 3 d'agost en honor a Sant Isidre i Sant Jaume.

edita Vegeu també

edita Enllaços externs