|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de l'Alt Maestrat | |||
| Vista de TÃrig | |||
| Estat • CCAA • ProvÃncia • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana ProvÃncia de Castelló Alt Maestrat Vinaròs |
||
| Gentilici | Tirijà , tirijana | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| SuperfÃcie | 42,3 km² | ||
| Altitud | n/d (mà x.:464 ) |
||
| Població (2007) • Densitat |
555 hab. 13,12 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 25′ 25″ N 0° 4′ 38″ E | ||
| Distà ncies | 132 km de València 64 km de Castelló de la Plana 11 km de Albocà sser |
||
| Sistema polÃtic Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PP i 3 PSPV Juan José Carreres Montull (PP) |
||
| Codi postal | 12179 |
||
| Festes majors | Sant Jaume Darrera setmana de juliol |
||
| Web | |||
TÃrig és un municipi del PaÃs Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
Limita amb els municipis de CatÃ, Sant Mateu, La Salzadella, Les Coves de Vinromà i Albocà sser
Taula de continguts |
edita Geografia
TÃrig està construït en un ampli vall a la falda de la serra de Santa Barbara. El paratge més conegut és el barranc de la Valltorta on trobem mantes mostres de l'Art Rupestre Llevantà (Patrimoni de la Humanitat): Coves del Civil, dels Cavalls, de Centelles o del Puntal són un bon testimoni; també el barranc ens donarà a conèixer la forma de vida i l'arquitectura rural d'aquestes contrades: sènies, masos i barraques encara s'hi poden trobar arreu.
edita Història
És un dels municipis amb major riquesa en restes prehistòriques del PaÃs Valencià i també hi ha jaciments ibers, cartaginesos i romans. Formava part de la batlia de Les Coves de Vinromà , senyoriu de Balasc d'Alagó. Fou cedit el lloc en 1237 a Joan Brusca, el qual donà carta pobla a diverses famÃlies cristianes el 15 de setembre del 1245, amb unes rendes força elevades; el senyoriu territorial dels Brusca es va mantenir en el marc del senyoriu general de l'orde de Calatrava, d'Artal d'Alagó, de l'orde del Temple, i de la de Montesa a partir del 1319. El 1324 passà a tenir el fur de València i el 1361 se li va cancel·lar la partició de fruits davant la despoblació. En 1374 el mestre de l'orde ratifica la carta pobla de 1245.
edita Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 675 | 624 | 599 | 575 | 567 | 551 | 566 | 573 | 570 | 555 |
edita Economia
L'agricultura de secà : ametler, olivera i cereals, i la ramaderia: ovelles, cabres, porcs i aus constitueixen la base econòmica del poble. Es conserva la tradicional artesania dels cabassos de palmell.
edita Monuments
- Església de la Verge del Pilar. Del segle XVII.
- Ermita de Santa BÃ rbara.
edita Llocs d'interés
- Barranc de la Valltorta.
- Museu de la Valltorta. És una creació de la Generalitat Valenciana per a vetlar per la concervació, l'estudi i la divulgació dels valors de la Valltorta.
edita Festes i celebracions locals
- Santa Quitèria. Se celebra el mes de maig amb repartiment de coquetes i ball.
- Santa Bà rbara. Se celebra el primer dissabte de desembre amb romeria a l'ermita on s'instal·la una fira o porrat amb torrons i dolços.
- Festes Patronals. Secelebren normalment del 28 de juliol al 3 d'agost en honor a Sant Isidre i Sant Jaume.
edita Vegeu també
edita Enllaços externs
- Web de l'Ajuntament
- TÃrig (Castelló): vine i disfrutarà s!
- PaÃs Valencià , poble a poble, comarca a comarca, de Paco González RamÃrez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'EstadÃstica.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
