Un verà és qualsevol substà ncia tòxica, ja sigui sòlida, lÃquida o gasosa, que pot produir una malaltia, lesió, o que altera les funcions de l'organisme quan entra en contacte amb un ésser viu, fins i tot provocant la mort.
Els verins són substà ncies que bloquegen o inhibeixen una reacció quÃmica, unint-se a un catalitzador o enzim més fortament que el reactiu normal. Aquesta definició descarta fenòmens fÃsics com la calor, la radiació, la pressió... que també poden provocar lesions en els organismes.
Segons Theophrastus Bombastus von Hohenheim, anomenat Paracels; Alle Dinge sind ein Gift und nichts ist ohne Gift. Allein die Dosis macht, daß ein Ding kein Gift ist. ("Tot és verÃ, res és sense verÃ. Només la dosi fa el verÃ").
Segons l'observació de Paracels, totes les substà ncies són tòxiques a dosis altes, com l'aigua, l'oxigen i les vitamines. Els verÃs són substà ncies nocives a dosis o concentracions molt baixes.
La diferència entre un verà i un fà rmac és la dosi administrada o acumulada en el cos, però generalment un verà és mortal a una petita dosi determinada i sense cap funció terapèutica.
Els verins poden tenir un origen:
- Mineral: Com l'arsènic, el mercuri.
- Vegetal: Com algunes "plantes verinoses". La majoria de les plantes medicinals contenen substà ncies tòxiques que són verins a determinades concentracions, com per exemple, la cicuta.
- Animal: Com el verà de les serps, de les abelles.
- Artificial: Com moltes de les substà ncies sintetitzades per l'home en la indústria.
La ciència dels verins o substà ncies tòxiques es diu toxicologia.